Dies 98 i 99: Kuta Bali. On són les nostres targetes?

Abans de començar a explicar-vos aquest apartat, hem de fer una petita introducció. Just abans de començar el viatge ens vam canviar de companyia de telèfon a una que no havíem de pagar internet i només paguem si truquem, però el canvi el vàrem fer massa tard, amb tanta mala sort que just es va fer la portabilitat el dia que arribàvem a Bangkok, i no vam poder activar les targetes, sense saber el perquè. L’hi vam demanar a l’Oriol (germà de l’Albert) que ens fes un duplicat i quan sabéssim on estaríem que ens les enviés. Com que a Bali hi havíem d’estar dos vegades, vam pensar que seria un bon lloc. A l’hotel on ens vam allotjar per primer cop (RedDoorz Leigian), els hi vam demanar si hi podíem fer arribar les nostres sims, i no ens van posar cap pega, així que l’Oriol ens les va enviar allà amb correus exprés, màxim 1 setmana.

Després de més de 12h per arribar a Bali, cansadíssims arribem a l’hotel i preguntem si tenen les nostres targetes, i la resposta va ser: no. La nostra cara era tot un poema, a més sabent que en dos dies marxem cap a Austràlia… Sopem, descansem i demà intentem esbrinar on poden estar, ja que fa 2 setmanes que haurien d’haver arribat!!!

L’endemà canviem d’hotel, ja que tampoc tenen les targetes… Anem al Sandat Hotel Legian (174.000rp l’habitació i nit), prou bé sense esmorzar, i amb una piscina molt guapa! Lloguem una moto després de regatejar molt (60.000rp), ja que per a un sol dia no volen baixar gaire el preu… Ens donen la més vella i atrotinada, com els cascs, que semblaven molt segurs!

IMG_2336 Continua llegint

Dies 90 – 97: Illes Gili (+ trajecte de tornada)

Les illes Gili formen part de Lombok. Estan situades al nord-oest i en són 3: Gili Air (la mitjana), Gili Meno (la més petita i molt tranquil·la) i Gili Trawangan (més gran i festera). Són molt maques i tenen molta vida marina, ja que estan envoltades per una barrera de coral (que està bastant morta actualment…). Arribem a la Gili Air amb la barca de la mort… El transport local des de Bangsal és el més econòmic (17.000 rupies/persona) però les condicions no són les millors: 45 persones i totes les seves coses, incloses unes fustes per muntar una cabanya… A més coincideix que sortim després d’una tempesta, i el mar està molt mogut. Arribem vius i marejats però ja estem a les Gili!

IMG_2032 Continua llegint

Dies 86 – 89: Lombok

Avui toca canviar d’illa, anem cap a la veïna Lombok. En bus surt una mica car i al ser 5 que volem anar fem un Uber. Està prohibit al centre d’Ubud (i als llocs més turístics) així que hem de ser discrets. Som 5 a un mini cotxe (rollo un polo) amb les maletes i tot! Ens porta fins al port de Padangbai, on agafem el ferri local que surt més barat (40.000rup/pp, 3€), tot i la insistència dels que venen bitllets a fora. Són 4h en vaixell, no tenim pressa.

_DSC3576 Continua llegint

Dies 83 – 85: Ubud

Ubud és un poble situat a l’interior de Bali, envoltat d’altes muntanyes i camps d’arròs. Hi arribem a les 6 de la tarda i trobem la guesthouse molt ràpid, ja que està molt a prop de l’estació de bus. Es diu Astiti guesthouse i per 135.000 rupies la nit per persona està molt bé. L’esmorzar va apart i costa 20.000 Rp/pp.

Com no pot ser de cap altra manera, lloguem una moto i anem a recórrer els voltants i més enllà, aquesta vegada no anem sols, ens acompanyen una parella d’argentins, una de catalans i un xilè! Els hem conegut la nit anterior a l’hostal, i com que teníem una mica clar què volíem veure, s’han unit a nosaltres. La primera parada que fem és al temple Pura Tanam Ayum, a 16km d’Ubud. Pinta bastant bé però després de pagar l’entrada, resulta que està tancat al públic l’accés a l’interior… El visitem per fora. Hi ha un grup d’estudiants que volen fer-se fotos amb nosaltres! Fins i tot un policia també es fa una foto amb nosaltres! Jaja Al final acabarem sent famosos a Indonèsia!

_DSC3393 Continua llegint

Dia 79 – 80: Volcà Kawah Ijien

Són les 10h del matí i ja portem 7h desperts! Després de veure la sortida del sol des del volcà Bromo anem cap a un altre volcà, el Kawah Ijien. Contractem el transport fins al volcà, el guia pel volcà, el transport de després fins al ferri per anar a Bali, i l’allotjament, amb la mateixa persona de la guesthouse per 350.000Rp per cap (25€). Ens venen a buscar en minibus per anar fins a Probolinggo, baixem un moment del bus per anar amb moto a un caixer, per acabar de pagar l’excursió. Per sort, tot i dir-nos que no calen, negociem que pel mateix preu inclogui màscara amb filtre pels gasos del volcà. Els companys que no ho van negociar van haver de pagar bastant més un cop al volcà… (50.000Rp)

Després de moltes hores al minibus, havent parat a dinar, ens deixen a l’hotel. Està força bé, té fins i tot piscina amb aigua calenta, però no ho aprofitem perquè hem d’anar a dormir! Sopem ben d’hora ja que ens hem de llevar a les 12:30 de la matinada! És com una migdiada… A la 1h pugem al minibus i ens deixa a peus del volcà. Comencem a caminar i al cap de poc ens trobem unes pendents molt fortes. Són unes 2h de caminar pujant el volcà, tot i que es pot fer amb molt menys si vas amb un grup amb gent preparada per caminar… Ens trobem bastanta gent fent el mateix.

Un cop a dalt del cràter, comença el festival de fum, un fum tòxic de sofre, és l’hora de posar-se les mascaretes, ja que quan el fum ens va a sobre no es pot respirar… Baixem dins el cràter, uns 700m avall, gairebé verticals. Durant el camí ens trobem a treballadors del sofre que es dediquen a treure el sofre de dins el volcà, pujar-lo fins a dalt del cràter, i d’allà baixar-lo fins al pàrquing de cotxes. Porten 80-100kg en unes cistelles a l’esquena, sense cap mena de protecció ni màscares, i tot per 14€ al dia… És una de les feines més dures que hi ha al món, no m’estranya! Per treure’s un sobresou es dediquen a pujar gent amb carretons (amb les pendents que hi ha!!!!!) o a vendre figuretes fetes amb sofre. Nosaltres comprem una figureta, no perquè sigui maca, sinó per ajudar a aquesta pobre gent.

img_1537 Continua llegint

Dia 78: Volcà Bromo (Java)

Ens dirigim cap al volcà Bromo, un dels més espectaculars i actius de l’illa de Java, l’última erupció va ser a l’any 2004. Per arribar-hi agafem un tren des de Yogyakarta a les 20:45h, el tren més puntual que hem vist mai, a veure si n’aprenen els de la renfe! Agafem classe executiva perquè hem de dormir, però tot i així no dormim pràcticament res… A les 4h de la matinada arribem a Malang i no sabem on hem d’anar per agafar el bus ni a quina hora surt. Hem d’arribar a Probolinggo, preguntem i unes moto-taxis ens porten a la estació de bus d’on surt el bus públic. Anem cada un amb una moto diferent, de nit, sense casc i amb les maletes! Per sort només eren 5 minuts (cost moto-taxi 25.000Rp p/p, cost bus fins Probolinggo 18.000Rp p/p = 1,3€). Només arribar ja surt el bus, i dura 2h i mitja aprox. El bus ben vell i sense portes!

img_9727 Continua llegint

Dies 75 – 77: Yogyakarta: temples Prambanan i Borobodur (Java)

Arribem a Indonèsia! Concretament a Yogyakarta, una de les ciutats més importants de l’illa de Java, situada al centre de l’illa. Descartem anar a la capital Jakarta per temps i perquè hem llegit que no té res d’especial, una ciutat molt gran i poc més. El primer que ens crida l’atenció d’aquest país és que és principalment musulmà (88% de la població), i és el país amb més musulmans del món.

_dsc3066 Continua llegint